20 de març de 2018

Divendres, 16 de març de 2018. Divendres de Falles.

És la 1 de la matinada del divendres 16 de març de 2018, divendres de Falles.

Agafe amb força el got de plàstic on abans hi havia vodka amb suc de taronja. No el vull soltar, és el meu got. No vull que es convertisca en un d’aquells altres gots que veig tirats al terra al meu voltant. Aquest és el meu got, meu, i vaig a reutilitzar-lo i a guardar-lo.

Coets, no sent més que coets, masclets, falleros, xinos. Pum, pum pum. Els seus residus s’entremesclen amb gots, papers que envoltaven xurros, porres i bunyols. El seu soroll s’entremescla amb la verbena. Resonen al meus timpans cançons no escollides.

Gire la cantonada i es fa de dia, llums i més llums, gots, papers, coets. Gent, gent, cada vegada més gent. Dóna’m la mà que no et vull perdre.

Faig olor a oli de bunyol. No me n’he adonat, ja som a dilluns.

Dilluns, 19 de març de 2018. Vaig soltar el meu got, em vaig deixar emportar, vaig deixar de pensar. Aquesta nit és la cremà’ i tornen els meus remordiments. Un amic francés em va dir que la primera vegada que la va veure, va ser com veure Roma cremar-se. I jo em veig com alguns van dir que van veure a Neró, amb la meua lira, deixant que tot és creme a la meua voluntat.

Demà és dimarts, 20 de març de 2018. Dimarts de no Falles. Demà, dimarts 20 de març de 2018 ja no hi quedarà res; ni gots, ni paers, ni coets, ni gent, ni falles. Però la seua petjada seguirà ahí, i no sols la seua petjada econòmica i social, que els polítics es van afanyar a estudiar en ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, sinò l’ambiental. Tinc por d’allò que hi puga eixir de l’informe, però encara hi tinc més por d’allò que es faça després.

Jo vaig tindre un got i me’n vaig oblidar.

Vaso

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Anuncis